L'illa de Chiloé

Un Chilote de cabells llargs que somriu, ens convida a casa seva tan bon punt trepitgem l'estació. Encara no sabíem que el Luís ens regalaria un bonic viatge per Chiloé. Després de tants dies per la Patagònia, l'illa ens va semblar un oasis de vida. La natura i l'home conviuen en harmonia. Les fotos que tenim, pobretes, no han sabut reflexar el caliu humà que hi vam trobar.

Allà tothom viu de la pesca, del turisme, de la gastronomia i l'artesania.

Chiloé és la més gran piscifactoria de salmó de tot el país. (Chile és el primer exportador mundial de salmó -més que Alaska-)

Al mercat vam comprar un lluç fresc de 800 grms per 1200 pesos. (1€ = 700 pesos)

A les platges hi pots trobar algues, marisc, gats, gossos, cavalls i gallines en total llibertat.I al mar hi ha llops marins moníssims!

Els pingüins es disgregen i marxen de les platges la 1era setmana d'abril...no luck!

"Mitos y leyendas"

Quan els espanyols aterraven les noies chilotes i les carregaven com un sac de patates al seu cavall per endur-se-les al bosc, moltes vegades tornaven embarassades...Aleshores es van crear les llegendes com el Trauco -un ésser mitològic deformat i diabòlic que assetjava a les noies pel camí per violar-les-, i com molts altres mites que amagaven la crua realitat que es va viure a l'illa en èpoques de colonització i que eximien als culpables de tota culpa.

Chiloé és, segurament, l'illa oblidada que mai s'oblida.

A les faldes del volcà trobem el llac de Puerto Varas, una ciutat colonitzada per alemanys.

Molt a prop hi ha l'illa de Chiloé, però les fotos s'hauran de fer esperar uns dies més.

Torres del Paine (Chile)

L'astrònom

Al refugi del llac Pehoè vam conèixer a l'Astrònom, que viatjava amb la seva filla. Havien resseguit la W del massìs del Paine i ara ens trobàvem al mateix punt; esperant al vaixell per creuar el llac i poder tornar a Puerto Natales. Venìen de Tijuana, Mèxic, però ell era originari de Burgos. L'Astrònom es deia Carlos Ibàñez. Ens va parlar de com n'era de diferent el cel allà a la Patagònia. Per la posiciò de les estrelles, pel creixement a l'inversa de la lluna i per l'orientaciò nord del sol. Tambè va parlar dels cicles de la terra en funciò de la resta de l'univers, de com ens pot afectar l'explosió de l'estrella candidata a ser supernova de la nostra era, de la mini-glaciació que va patir la terra a l'edat mitja (diu que el Tàmesis es va congelar), del canvi climàtic que estem patint i del qual nomès en som responsables en un 1%, que tot sòn cicles que no tenen res a veure amb l'èsser humà i que a l'Al-Gore li va afavorir molt la campanya de màrqueting que va fer sobre el canvi climàtic, però que res estava provat cientìficament. I ens va narrar la nit en que va perdre l'oportunitat de fotografiar el cel perquè no va saber quadrar la "Cruz del Sur". Es tracta d'encaixar els objectius de l'aparell en un seguit d'estrelles que conformen la cruz del sur per poder pitjar el botò i començar a prendre fotografies amb un aparell que gira a la mateixa velocitat de la terra, d'aquesta manera s'aconsegueix evitar el moviment en la imatge. Aquella nit seria la seva ùltima oportunitat abans de tornar cap a Mèxic. DESITGEM-LI SORT!

Perito Moreno

I després de tot encara ets pots arribar a sorpendre... Sembla que no tingui fi. Francisco P. Moreno, nacido en Buenos Aires el 31 de mayo de 1852, a quien la posteridad conoce como el Perito Moreno, fue sin duda el más importante viajero argentino a las regiones patagónicas. Recorrió esos parajes no sólo por una fuerte e innata atracción por la investigación y la aventura, sino también por un acendrado patriotismo. "Viaje a la Patagonia Austral" narra las vicisitudes de un viaje que reconoce como ilustres antecesores a Charles Darwin en la expedición comandada por Fitz Roy y a George Musters.

El Chaltén - Fitz Roy

Havia nevat i feia sol. Era el millor dia després de setmanes de pluja i núvols per pujar al Fitz Roy.

Les fotos mai podran captar el que vam sentir allà, a la muntanya.

Patagònia

Lago Nahuel Huapi - Bariloche

La Patagònia és naturalesa en estat pur. Caminant pels parcs naturals els sentits més primitius es desperten i et transporten als temps on l'ésser humà era tan sols un pinyó més.

Tu no ets important!

Hi ha quelcom de màgic que és ben viu i canvia constantment però resta eternament. I mires, i mires, i calles...perquè les paraules et semblen massa artificials davant d'aquest espectacle sensorial.

El pas del temps

Té el temps un pas universal? És el mateix un minut de seixanta segons a Europa, a l'Argentina o al Japó? O, per contra, el temps és relatiu i té un valor diferent segons multitud de criteris? És a dir; Té el mateix valor una hora de seixanta minuts per un mosquit que per un elefant? Segurament no...Pel mosquit l'hora és una fracció de temps enormement gran, donat que la seva vida pot ser d'un a tres dies. Quants anys viu un elefant? I quantes hores? Però no només la durada de l'existència determina el valor del temps. El ritme d'activitat també n'és una gran mesura.

• Si tinc pocs minuts per fer una cosa tan senzilla com anar a comprar el pa;

Caminaré o conduiré ràpid, obriré la porta del forn, saludaré per educació, faré un càlcul aproximat de l'estona de cua que tinc, esperaré el meu torn impacient, demanaré la barra de pa, la pagaré i sortiré del forn. Comprar el pa haurà estat un pur tràmit.

• Imaginem-nos que disposo d'una hora sencera per anar a comprar el pa;

De ben segur que hi aniré a peu - serà una bona ocasió per fer una passejada alhora que mato el temps-, obriré la porta del forn somrient perquè estaré relaxada per la passejada, miraré la cua i buscaré alguna cara coneguda - no conec a ningú- però creuo la mirada amb una senyora que sembla que tampoc té pressa, parlem una estona del temps, del barri, de la ciutat...Arriba el meu torn i veig al mostrador un croissant o media luna - com li diuen aquí- que fa molt bona pinta, el compro i tinc la sensació d'haver fet una troballa sorpresa, sortiré del forn i mentre assaboriré la media luna, miraré el rellotge i m'adonaré que encara queda més de mitja hora!

Comprar el pa haurà estat una petita satisfacció!

Existeix vertaderament un únic valor pel temps?