6 d’abr. 2008

Patagònia

Lago Nahuel Huapi - Bariloche
La Patagònia és naturalesa en estat pur. Caminant pels parcs naturals els sentits més primitius es desperten i et transporten als temps on l'ésser humà era tan sols un pinyó més.
Tu no ets important!
Hi ha quelcom de màgic que és ben viu i canvia constantment però resta eternament. I mires, i mires, i calles...perquè les paraules et semblen massa artificials davant d'aquest espectacle sensorial.

3 comentaris:

Noemí Sas Castilleja ha dit...

Guapa i guapooo!
Us veig fantàsticament bé en el vostre viatget i això m'alegra moltíssim! Treieu tot el suc que pogueu d'aquesta aventura i penseu que aquí, de tornada, hi ha gent que espera que quan torneu ens expliqueu tot el que heu aprés.
A viure!
Un petonàs!
Noemí

marranta ha dit...

ei poetes!!
No em cansaré de repetir que feu molta enveja! Disfruteu molt i pengeu moltes, moltes fotos per als que ens cau la bava el dilluns emboirat a les nou del matí quan des de la feina obrim l'ordinador...
Petonassos!
mar.

elena ha dit...

hola maca, com estás???? veig que molt millor que jo que segueixo atrapada al cpt madrid .... sniff, quina enveja!! va per llarg el viatge?? aayyy nena, aprofita i disfruta d'quest viatge tan bonic.
Vita Brevis és el meu, a veure si em visites de tant en tant ....
Elena (Madrid)