Iguazú |
24 de jul. 2008
catarates d'Iguazú
28 de juny 2008
Machupichu i Wainapichu
Ai! Quina alegria! Avui mateix hem rebut les fotos del machupichu i del wainapichu!!!!
Gràcies a la col.laboració dels desconeguts!!
Mil gracias Vane!
Thanks a lot Howard!
El poblat del Machupichu des de la posta de guàrdia.
(From Vane)
El POblat del Machupichu des del cim del Wainapichu
(From Howard)
Som a l'antic poblat del Machupichu (muntanya vella).
Davant meu s'obre una vall selvàtica que miro des del que havia estat un balcó de la zona sud de les runes. I si tanco els ulls puc arribar a sentirme ocell. Sóc capaç de sobrevolar la vall i piular tan fort com els pulmons d'una petita ocelleta com jo m'ho permetin.
Si pogués volar, sé del cert en quina direcció ho faria;
Em recolzaria de la pedra més a la punta del mur, em deixaria caure i així gaudir del plaer del buit i just abans d'arribar a tocar la boira que tinc a sota, recuperaria l'alçada aprofitant una corrent d'aire, m'inclinaria cap a l'est i pujaria fins al cim del Wainapichu (muntanya jove) on m'espera en Romà i la meva eterna juventut.
25 de juny 2008
Olor de final
Des que vam arribar a Buenos Aires -ahir mateix-un regust amargant ens torba al paladar. Com si de l'última queixalada de la millor xocolatina es tractés, hem emprès l'últim destí del viatge; l'Uruguay. Només dos dies en un país totalment desconegut per nosaltres però molt proper a la familia. Sabem que l'àvia d'en Romà va viure fins als 12 anys al carrer Millan, 337 de Montevideo. I és això el que ens porta fins aquí; la curiositat de trucar a una porta que fa molts anys havia estat casa nostra. Ara, al vaixell, creuant la desembocadura del Rio de la Plata a l'oceà Atlàntic veiem com s'allunya la ciutat de Buenos Aires. És la primera vegada en aquests mesos que hem mirat enrera sense que el nou destí esborrés la nostàlgia del comiat enredant-nos en els fils del desconegut i la renaixença. Aquí ja fa olor de final.
21 de juny 2008
La càmera!!!
Avui és un dia trist.
Després de 2 mesos i mig fent de repòrters "dicharacheros" ens hem quedat sense suport gràfic.
A les faldes del Machu-Picchu vam perdre la nostra estimada càmera digital ( ho sento Marc).
La moral va baixar bastant però mica en mica ens estem recuperant.
Comencem a ser especialistes en abordar als desconeguts perquè ens facin fotos. La primera impressió és de sorpresa, mai de rebuig.
El missatge de la fatal pèrdua quatlla ràpidament als cors de la gent.
Estem pensant en imprimir unes targetes amb les nostres dades personals per tal de facilitar la feina tot i que també és cert que el contacte personal se'n ressentiria. Així que hem donat els nostres mails a mig Sud-Amèrica esperant unes fotos que no arriben.
De moment res de res, i les paraules se les emporta el vent...
6 de juny 2008
BOLIVIA, El Paradís de la venta ambulant
Aquí pots comprar pel carrer, sense haver de creuar el llindar d'una porta, les mil i una meravelles!
Batuts de llet i plàtan o papaya, salteñas o empanadas de queso, pollo o carne, pasteles, jugos de quinua -que amb gran enginy serveixen en bosses de plàstic anusades a una canyeta per prendre alhora que camines-, gelats i gelatines de mil colors i sabors...
Les "doñes" cuineres s'instal.len amb un bidonet de gas i un fogonet i et preparen un àpat (caldo, pollo, papas, arròs, truchas o pejerrey) que te'l pots menjar allà mateix en una tauleta annexa o endur-t'ho tot en una bosseta.
Fins i tot, pots llogar una taula de billar per una estona sota l'ombra d'un arbre!
Tot per pocs bolivianos que cal confirmar sempre abans d'acceptar l'intercanvi.
El Altiplano
La Bolivia pobra i àrida peró rica en minerals, la ramaderia i l'agricultura, la tradició i l'artesania, la timidesa d'un poble que fa vida al carrer protegits del sol amb barrets en el dia i en la nit gelada embolicats amb mantes i "aguayos". La Bolívia indígena que lluita per recuperar la seva llengua; el Quechua i que comença a conèixer els seus drets que el president Evo clama a tort i a dret.
Ara ja som a l'Amèrica llatina.
27 de maig 2008
Seguint el tren a las nubes i Quebrada d'Humahuaca
Entrant als Andes -província de Jujuy, Argentina-
Cardones als Andes
I pugem més
Runes incaiques
Aquesta dona ens va fer
un pollo con papas en 10 minuts
Dormim a San Antonio de los Cobres
a 3.800 m.s.n.m
26 de maig 2008
Salta, Jujuy i Tucumán, Tucumán
Tucumán fou durant els primers anys de la independència argentina una de les ciutats més importants del centre del país.
A Tucumán es va reunir, l'any 1810, l' assamblea revolucionària per declarar la independència respecte el Regne d'Espanya i metròpolis.
Salta és la capital de la província de Salta, una de les províncies més pròsperes del Nord de l'Argentina, i un dels centres turístics de la regió.
La ciutat conserva l'arquitectura colonial espanyola, i segons ens diuen també es conserven les diferències classistes entre els indígenes i els descendents d'espanyols.
I de Jujuy ... no se'n pot dir gaire res sinó que a diferència de les altres dues ciutats, aquesta va deixar de tenir tradició colonial el dia en que el General Belgrano va decidir fer servir la tècnica de la terra cremada per derrotar els espanyols que venien des de Perú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)