Des que vam arribar a Buenos Aires -ahir mateix-un regust amargant ens torba al paladar. Com si de l'última queixalada de la millor xocolatina es tractés, hem emprès l'últim destí del viatge; l'Uruguay. Només dos dies en un país totalment desconegut per nosaltres però molt proper a la familia. Sabem que l'àvia d'en Romà va viure fins als 12 anys al carrer Millan, 337 de Montevideo. I és això el que ens porta fins aquí; la curiositat de trucar a una porta que fa molts anys havia estat casa nostra. Ara, al vaixell, creuant la desembocadura del Rio de la Plata a l'oceà Atlàntic veiem com s'allunya la ciutat de Buenos Aires. És la primera vegada en aquests mesos que hem mirat enrera sense que el nou destí esborrés la nostàlgia del comiat enredant-nos en els fils del desconegut i la renaixença. Aquí ja fa olor de final.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Reconec aquesta olor. El final sempre s'apropa i fa una olor de sofre que se't queda pegada al paladar i que et dificulta respirar. És inevitable recrear-se en aquesta olor i això fa que els records amarin com fonts d'una memòria immediata (una memòria que tan sols uns mesos enllà era poc menys que un projecte, una idea), i els ulls s'entelin amb les llàgrimes dels records. Reconec aquesta olor... se t'enganxa al pont del nas i va rossegant una part de la teva ànima que es queda enrera, en aquell país, esperant amb esperança que algun dia tornis a recuperar-la.
El final s'acosta, inexorablement. Baricco va escriure "el capvespre no respecta a les persones. Cau i això és tot. No importa quin tipus de dia hagi estat, el capvespre cau i acaba amb ell. Potser ha estat un dia excepcional però això no canvia res. El capvespre cau i acaba amb el dia." El final s'acosta, però que és un final sinò un nou principi? què és la vida sinò un continu succés de finals i principis? Així avança la vida, amb un procès etern de destrucció i creació. Cada cosa que acaba en dona lloc a una de nova.
L'olor de final, porta inherent l'aroma d'un nou inici. Benvingut sigui. Benvinguts sigueu.
Publica un comentari a l'entrada