Som a l'antic poblat del Machupichu (muntanya vella).
Davant meu s'obre una vall selvàtica que miro des del que havia estat un balcó de la zona sud de les runes. I si tanco els ulls puc arribar a sentirme ocell. Sóc capaç de sobrevolar la vall i piular tan fort com els pulmons d'una petita ocelleta com jo m'ho permetin.
Si pogués volar, sé del cert en quina direcció ho faria;
Em recolzaria de la pedra més a la punta del mur, em deixaria caure i així gaudir del plaer del buit i just abans d'arribar a tocar la boira que tinc a sota, recuperaria l'alçada aprofitant una corrent d'aire, m'inclinaria cap a l'est i pujaria fins al cim del Wainapichu (muntanya jove) on m'espera en Romà i la meva eterna juventut.
28 de juny 2008
Machupichu i Wainapichu
Ai! Quina alegria! Avui mateix hem rebut les fotos del machupichu i del wainapichu!!!!
Gràcies a la col.laboració dels desconeguts!!
Mil gracias Vane!
Thanks a lot Howard!
El poblat del Machupichu des de la posta de guàrdia.
(From Vane)
El POblat del Machupichu des del cim del Wainapichu
(From Howard)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada