El mercat pren el nom de la plaça i la plaça pren vida amb el mercat.
Si penso en els matins al mercat, els recordo sempre sota algun raig de sol.
És possible que enmig de la boira i la pluja de París, existeixi un lloc on sempre hi fa sol?
L'últim diumenge que hi vam anar recordo que li vaig dir al Romà:
-Venir a Aligre és una de les coses que més m'agradava de París.
I ell em va dir:
- No parlis en passat que encara hi som!
Uns minuts més tard ens vam trobar amb en Serge, al Baron Roure, la bodega del mercat. Vam fer un vinet i vam filmar algunes de les imatges del video. I els tres vam estar d'acord en que Aligre és un lloc especial.
Hi ha un ambient de barri popular i natural; sense les artificialitats dels luxes; era un lloc senzill i real. Hi havia molta gent però no t'ofegava.
Podíes comprar tomàquets de Tunísia, taromges de València i fruites tropicals a preus moderats. El quilo de tomàquets rondava entre 1,20 i 1.40€! Pas mal en France!
Hi havia mercat de puces: barrets, roba, ceràmica, mobles i llibres antincs a preus irrisoris.
Hi havia bars à vins, forns de pa, carniceries, formatgeries, parades de flors...
La prova del nostre "amor" per Aligre està en que a molts dels qui vau venir, us hi vam portar!
"Es mas facil desintegrar un átomo que un prejuicio"
Arrel de la "huelga del campo", el "piqueteros ruralistas" han tallat la majoria de carreteres i ens desvien cap a Mar del PLata -l'aeroport més proper-. Només hi ha un vol per setmana a Bariloche - l'entrada a la Patagònia-. Així que ens ho prenem amb calma. A les botigues no hi ha ni carn ni llet i els Argentins del hostel estan desesperats per la manca de carn i prenen mate com a bojos!
Hostel Casagrande, Mar del Plata - 2 abril 2008
