"Le Marché d'Aligre"

El mercat pren el nom de la plaça i la plaça pren vida amb el mercat. Si penso en els matins al mercat, els recordo sempre sota algun raig de sol. És possible que enmig de la boira i la pluja de París, existeixi un lloc on sempre hi fa sol? L'últim diumenge que hi vam anar recordo que li vaig dir al Romà: -Venir a Aligre és una de les coses que més m'agradava de París. I ell em va dir: - No parlis en passat que encara hi som! Uns minuts més tard ens vam trobar amb en Serge, al Baron Roure, la bodega del mercat. Vam fer un vinet i vam filmar algunes de les imatges del video. I els tres vam estar d'acord en que Aligre és un lloc especial. Hi ha un ambient de barri popular i natural; sense les artificialitats dels luxes; era un lloc senzill i real. Hi havia molta gent però no t'ofegava. Podíes comprar tomàquets de Tunísia, taromges de València i fruites tropicals a preus moderats. El quilo de tomàquets rondava entre 1,20 i 1.40€! Pas mal en France! Hi havia mercat de puces: barrets, roba, ceràmica, mobles i llibres antincs a preus irrisoris. Hi havia bars à vins, forns de pa, carniceries, formatgeries, parades de flors... La prova del nostre "amor" per Aligre està en que a molts dels qui vau venir, us hi vam portar!