Pascal Perquis prenent l'Eva com a hostatge.
Es troben al cantó obscur de la força.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
desfilada a Tilcara
Església Achao
Les mines del Dimoni
La història de Potosí està carregada de desgràcia.
Des de l'entrada dels espanyols no s'ha deixat d'explotar els recursos naturals i humans de la regió.
El "gran desastre" va arribar quan un pastor va descobrir per casualitat l'aflorament de vetes de plata mentre feia un foc per protegir-se del fred de la muntanya.
Els espanyols no van tardar en col.lonitzar la zona, submetre la població a treballs forçosos i començar a crear un Imperi on Potosí era només unes inicials per designar l'origen de riquesa.
El món va girar els ulls a la ciutat més alta del món ( 4200 m.).
Es creà la casa de la Moneda per produïr les monedes que circularien per tot el món.
Primer a cop de martell, després amb màquines provinenets d'Europa.
El Cerro Rico no deixaria de produïr riquesa i desgràcies fins els nostres dies...
Actualment es segueix explotant la muntanya tot i que cada vegada costa més accedir a la plata ( 1.5 km sota terra).
Hi treballen aproximadament 800 nens en situació precària amb un sou aleatori.
Masteguen coca cada dia, els ajuda a mantenir-se desperts,mata la gana i es treballa més fort.
Una part de la coca la destinen al "Tio"com a ofrena.
Un cop s'entra a la mina els miners deixen d'adorar a Déu i passen a adorar el diable, el senyor de les profunditats terrenals, ell és el que decideix si han de morir o no.
El llegat dels primers espanyols a Potosí és penós :
Milers de tones de plata expropiada i Milions de persones assassinades.
Curiosament, les monedes que actualment circulen per Bolívia provenen d'Espanya...
Sabríeu dir perquè hi ha aquesta cara riallera a l'entrada del Palau de la Moneda?
Des de l'entrada dels espanyols no s'ha deixat d'explotar els recursos naturals i humans de la regió.
El "gran desastre" va arribar quan un pastor va descobrir per casualitat l'aflorament de vetes de plata mentre feia un foc per protegir-se del fred de la muntanya.
Els espanyols no van tardar en col.lonitzar la zona, submetre la població a treballs forçosos i començar a crear un Imperi on Potosí era només unes inicials per designar l'origen de riquesa.
El món va girar els ulls a la ciutat més alta del món ( 4200 m.).
Es creà la casa de la Moneda per produïr les monedes que circularien per tot el món.
Primer a cop de martell, després amb màquines provinenets d'Europa.
El Cerro Rico no deixaria de produïr riquesa i desgràcies fins els nostres dies...
Actualment es segueix explotant la muntanya tot i que cada vegada costa més accedir a la plata ( 1.5 km sota terra).
Hi treballen aproximadament 800 nens en situació precària amb un sou aleatori.
Masteguen coca cada dia, els ajuda a mantenir-se desperts,mata la gana i es treballa més fort.
Una part de la coca la destinen al "Tio"com a ofrena.
Un cop s'entra a la mina els miners deixen d'adorar a Déu i passen a adorar el diable, el senyor de les profunditats terrenals, ell és el que decideix si han de morir o no.
El llegat dels primers espanyols a Potosí és penós :
Milers de tones de plata expropiada i Milions de persones assassinades.
Curiosament, les monedes que actualment circulen per Bolívia provenen d'Espanya...
Sabríeu dir perquè hi ha aquesta cara riallera a l'entrada del Palau de la Moneda?
Palau de la Moneda
Cerro Rico
25 de Maig
El 25 de Maig se celebra a l'Argentina la festa de la Independència nacional, que data de l'any 1810, quan els argentins pogueren desmembrar-se del regne d'Espanya( sic).
Durant els dies precedents s'organitzen a tot el país diversos actes per commemorar la gesta i durant el dia assenyalat es fa una gran desfilada a cada ciutat, es beu i festeja sense mesura.
Tilcara no en podia ser una excepció. Durant la setmana s'organitzaren events, els més implicats foren els nens , és clar. Concerts, tendes d'artesans, cicles de cinema, arriades de bandera, festes populars,... i la desfilada del diumenge.
Ja a la vigília assistírem a la festa de" l'empanada" on totes les bones cuineres del poble s'unien per deleitar-nos amb el plat estrella de la regió, amb el respecte de la Llama.
Empanades de formatge, carn i pollastre feren les nostres delícies a 1 peso!!!! ( 1 peso=20 cèntims d'euro).
Després, actuacions de casa, amb copleres inclòs, i un petit Joselito que serà la revel.lació de la temporada.
El diumenge començà amb els petards a les 10 del matí,presagiant la desfilada festivo-popular-militar.
4 hores de corrues de gent, passant al llarg del carrer Belgrano, on els màxims protagonistes foren els nens.
Paradoxalment, les seves cares transmetien un total desconeixement del motiu de la festa, els seus somriures però calmaven el patriota més efèrrim.
El Bingo de la tarda i els primers indicis d'embriaguesa ens tiraren enlaire la migdiada esperada.
Visca la Independència de l'Argentina!
Durant els dies precedents s'organitzen a tot el país diversos actes per commemorar la gesta i durant el dia assenyalat es fa una gran desfilada a cada ciutat, es beu i festeja sense mesura.
Tilcara no en podia ser una excepció. Durant la setmana s'organitzaren events, els més implicats foren els nens , és clar. Concerts, tendes d'artesans, cicles de cinema, arriades de bandera, festes populars,... i la desfilada del diumenge.
Ja a la vigília assistírem a la festa de" l'empanada" on totes les bones cuineres del poble s'unien per deleitar-nos amb el plat estrella de la regió, amb el respecte de la Llama.
Empanades de formatge, carn i pollastre feren les nostres delícies a 1 peso!!!! ( 1 peso=20 cèntims d'euro).
Després, actuacions de casa, amb copleres inclòs, i un petit Joselito que serà la revel.lació de la temporada.
El diumenge començà amb els petards a les 10 del matí,presagiant la desfilada festivo-popular-militar.
4 hores de corrues de gent, passant al llarg del carrer Belgrano, on els màxims protagonistes foren els nens.
Paradoxalment, les seves cares transmetien un total desconeixement del motiu de la festa, els seus somriures però calmaven el patriota més efèrrim.
El Bingo de la tarda i els primers indicis d'embriaguesa ens tiraren enlaire la migdiada esperada.
Visca la Independència de l'Argentina!
Tilcara
desfilada a Tilcara
Araucaria
L'arbre Araucaria
L'araucaria és el nom castellà de l'arbre autòcton de la regió. Algun d'ells tenen una antiguitat de 3.500 anys i se'n poden trobar de fins a 4 m de diàmetre.
La seva fusta és molt apreciada per a la construcció, sobretot vivendes, que des d'èpoques ancestrals s'utilitza tan per a l'estructura com per als tancaments i cobertes.
Segons diuen els habitants aquesta fusta no necessita cap tractament adicional , un cop tallada, per protegir- la de l'intempèrie.
L'araucaria amaga un misteri que no vam arribar a descobrir:
Sabeu què són els filets que té ? És una protecció contra el fred extrem de l'hivern o és una malaltia?
La seva fusta és molt apreciada per a la construcció, sobretot vivendes, que des d'èpoques ancestrals s'utilitza tan per a l'estructura com per als tancaments i cobertes.
Segons diuen els habitants aquesta fusta no necessita cap tractament adicional , un cop tallada, per protegir- la de l'intempèrie.
L'araucaria amaga un misteri que no vam arribar a descobrir:
Sabeu què són els filets que té ? És una protecció contra el fred extrem de l'hivern o és una malaltia?
Església Achao
Esglésies de fusta
Dins l'oasi de Chiloé existeixen unes construccions insòlites fetes íntegrament de fusta. Els edificis eclesiàstics de l'illa són un cas excepcional dins el panorama arquitectònic Xilè.
Les primeres edificacions daten del S. XVII, moltes d'elles han patit incendis i reconstruccions però totes i cada una d'elles tenen el mateix denominador comú: Des dels pilars, passant pels arcs, i fins al mateix altar estan elaborats en fusta.
En tota l'illa n'hi ha una trentena, totes d'estil colonial, possiblement alemany.
Els chilotes estan orgullosos del seu patrimoni i aprofiten qualsevol conversa per destacar la originalitat de l'illa en aquest aspecte.
Les preguntes se m'acumulaven però a Castro vaig poder destepar alguna incògnita: rere els taulons de fusta dels pilars hi havia ... pedra!!!
És quan me n'adono que potser s'hauria de canviar el títol:
Les esglésies revestides de fusta.
Les primeres edificacions daten del S. XVII, moltes d'elles han patit incendis i reconstruccions però totes i cada una d'elles tenen el mateix denominador comú: Des dels pilars, passant pels arcs, i fins al mateix altar estan elaborats en fusta.
En tota l'illa n'hi ha una trentena, totes d'estil colonial, possiblement alemany.
Els chilotes estan orgullosos del seu patrimoni i aprofiten qualsevol conversa per destacar la originalitat de l'illa en aquest aspecte.
Les preguntes se m'acumulaven però a Castro vaig poder destepar alguna incògnita: rere els taulons de fusta dels pilars hi havia ... pedra!!!
És quan me n'adono que potser s'hauria de canviar el títol:
Les esglésies revestides de fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada