Torres del Paine (Chile)

L'astrònom

Al refugi del llac Pehoè vam conèixer a l'Astrònom, que viatjava amb la seva filla. Havien resseguit la W del massìs del Paine i ara ens trobàvem al mateix punt; esperant al vaixell per creuar el llac i poder tornar a Puerto Natales. Venìen de Tijuana, Mèxic, però ell era originari de Burgos. L'Astrònom es deia Carlos Ibàñez. Ens va parlar de com n'era de diferent el cel allà a la Patagònia. Per la posiciò de les estrelles, pel creixement a l'inversa de la lluna i per l'orientaciò nord del sol. Tambè va parlar dels cicles de la terra en funciò de la resta de l'univers, de com ens pot afectar l'explosió de l'estrella candidata a ser supernova de la nostra era, de la mini-glaciació que va patir la terra a l'edat mitja (diu que el Tàmesis es va congelar), del canvi climàtic que estem patint i del qual nomès en som responsables en un 1%, que tot sòn cicles que no tenen res a veure amb l'èsser humà i que a l'Al-Gore li va afavorir molt la campanya de màrqueting que va fer sobre el canvi climàtic, però que res estava provat cientìficament. I ens va narrar la nit en que va perdre l'oportunitat de fotografiar el cel perquè no va saber quadrar la "Cruz del Sur". Es tracta d'encaixar els objectius de l'aparell en un seguit d'estrelles que conformen la cruz del sur per poder pitjar el botò i començar a prendre fotografies amb un aparell que gira a la mateixa velocitat de la terra, d'aquesta manera s'aconsegueix evitar el moviment en la imatge. Aquella nit seria la seva ùltima oportunitat abans de tornar cap a Mèxic. DESITGEM-LI SORT!