- Si tinc pocs minuts per fer una cosa tan senzilla com anar a comprar el pa;
- Imaginem-nos que disposo d'una hora sencera per anar a comprar el pa;
De ben segur que hi aniré a peu - serà una bona ocasió per fer una passejada alhora que mato el temps-, obriré la porta del forn somrient perquè estaré relaxada per la passejada, miraré la cua i buscaré alguna cara coneguda - no conec a ningú- però creuo la mirada amb una senyora que sembla que tampoc té pressa, parlem una estona del temps, del barri, de la ciutat...Arriba el meu torn i veig al mostrador un croissant o media luna - com li diuen aquí- que fa molt bona pinta, el compro i tinc la sensació d'haver fet una troballa sorpresa, sortiré del forn i mentre assaboriré la media luna, miraré el rellotge i m'adonaré que encara queda més de mitja hora!
Comprar el pa haurà estat una petita satisfacció!
Existeix vertaderament un únic valor pel temps?
4 comentaris:
Evete i Roma!!
Que guai el vostre viatge boludos.. Aqui a Paris, és dilluns al mati i ahir a la nit va NEVAR!! Pero neu neu, amb floquets enormes!! D'una banda era molt maco, de l'altra pensava "Es 6 d'abril, SIUSPLAAAAUUUUUUUUU!"
Eva, aixo que has escrit del temps és molt interessant... Ahir justament vaig llegir una historia on es parlava del mateix, els diferents valors del temps. Te la recomano, t'agradarà, és "Sobre el tiempo. Mesa redonda con 'hooligan'", del Bernardo Atxaga (el llibre es diu "Listas de locos y otros alfabetos").
Bueno noiets, a disfrutar del viatge. Un peto molt fort!!
PD. Avui haviem d'estar de 'team-building' (si! al final ho vaig aconseguir)pero Bcn ens ho ha anulat dos dies abans.. No comments.
El temps, o més aviat la mesura del mateix, és tan relatiu com la resta de convencions humanes. Tan relatiu com la distància, com el pes o com els colors. Simplement són respostes a un fenòmen que ens és estrany, intentant posar-li brides lligar-lo, aferrar-lo a la nostra manoquilla i fer-lo nostre. Després la nostra pròpia incoherència (inherent a l'espècie) ens fa canviar-lo, una hora endavant i una hora endarrera a voluntat de noves convencions.
Però el temps és lliure, el temps es revel·la i per això mai és constant i el temps passa lentament un dilluns al matí a la feina i vola veloç un matí al llit mandrejant amb la persona estimada mentre veus com a fora el dia no és decideix a començar.
El temps passa lent quan recordo els amics i passarà molt ràpid per vosaltres en aquest magnific viatge, però no patiu, serà el temps.
Una abraçada per tots dos!
Me alegra y satisfacen los comentarios del tiempo.
Nos pasamos la vida intentando medirlo y controlarlo sin exito.
Parece que todos nos imaginamos que el tiempo es relativo,pero relativo a qué?
Al espacio? Al movimiento?
A la velocidad?.
Quizás a todo?.
Dicen que si consigues superar la velocidad de la luz el tiempo se detiene o altera su ritmo.
Lo cierto es que el único que lo consiguió parar y hasta retrasarlo fué "Superman" , si lo recordais, daba vueltas, a gran velocidad, en sentido contrario al movimiento de la tierra y con esto retrocedia en el tiempo.
Ningún humano lo ha conseguido ni tan solo lo ha probado en la pizarra.
Bueno !
Como el mosquito no debe saber cuanto tiempo vive el elefante, tampoco debe sentir agravio comparativo.
J.R.
Hola RUBICK,
El teu comentari sobre "El temps" va ser força XULO, que esperas per fer un altre?
Una abraçada
J.R.
Publica un comentari a l'entrada