L'illa de Chiloé

Un Chilote de cabells llargs que somriu, ens convida a casa seva tan bon punt trepitgem l'estació. Encara no sabíem que el Luís ens regalaria un bonic viatge per Chiloé. Després de tants dies per la Patagònia, l'illa ens va semblar un oasis de vida. La natura i l'home conviuen en harmonia. Les fotos que tenim, pobretes, no han sabut reflexar el caliu humà que hi vam trobar.

Allà tothom viu de la pesca, del turisme, de la gastronomia i l'artesania.

Chiloé és la més gran piscifactoria de salmó de tot el país. (Chile és el primer exportador mundial de salmó -més que Alaska-)

Al mercat vam comprar un lluç fresc de 800 grms per 1200 pesos. (1€ = 700 pesos)

A les platges hi pots trobar algues, marisc, gats, gossos, cavalls i gallines en total llibertat.I al mar hi ha llops marins moníssims!

Els pingüins es disgregen i marxen de les platges la 1era setmana d'abril...no luck!

"Mitos y leyendas"

Quan els espanyols aterraven les noies chilotes i les carregaven com un sac de patates al seu cavall per endur-se-les al bosc, moltes vegades tornaven embarassades...Aleshores es van crear les llegendes com el Trauco -un ésser mitològic deformat i diabòlic que assetjava a les noies pel camí per violar-les-, i com molts altres mites que amagaven la crua realitat que es va viure a l'illa en èpoques de colonització i que eximien als culpables de tota culpa.

Chiloé és, segurament, l'illa oblidada que mai s'oblida.

A les faldes del volcà trobem el llac de Puerto Varas, una ciutat colonitzada per alemanys.

Molt a prop hi ha l'illa de Chiloé, però les fotos s'hauran de fer esperar uns dies més.