Romà i Eva: Viatge a Sud Amèrica

14 de març 2008

Viatge a Sud Amèrica

Bon dia!!! Sembla ser que finalment marxem cap a terres australs, el dia 25 comencem EL VIATGE. A partir de la setmana vinent començarà la penjada de fotos i videos (espero) per fer-vos partíceps de la nostra experiència. Espero que us divertiu tan com ho intentarem fer nosaltres. Romà

2 comentaris:

Walter Dresscher ha dit...: Je ne comprend rien de tous que vous écrivez, mais je vais vous suivre quand même !

Bonne voyage remplis de bonne heure et d'aventure !

Bisous.; 25 de març del 2008, a les 8:57
Marta-Antoine ha dit...: mais où sont les photos de l'avion?!!!!
magda; 25 de març del 2008, a les 8:57

Publica un comentari a l'entrada

Les mines del Dimoni

La història de Potosí està carregada de desgràcia.
Des de l'entrada dels espanyols no s'ha deixat d'explotar els recursos naturals i humans de la regió.

El "gran desastre" va arribar quan un pastor va descobrir per casualitat l'aflorament de vetes de plata mentre feia un foc per protegir-se del fred de la muntanya.
Els espanyols no van tardar en col.lonitzar la zona, submetre la població a treballs forçosos i començar a crear un Imperi on Potosí era només unes inicials per designar l'origen de riquesa.
El món va girar els ulls a la ciutat més alta del món ( 4200 m.).

Es creà la casa de la Moneda per produïr les monedes que circularien per tot el món.
Primer a cop de martell, després amb màquines provinenets d'Europa.

El Cerro Rico no deixaria de produïr riquesa i desgràcies fins els nostres dies...

Actualment es segueix explotant la muntanya tot i que cada vegada costa més accedir a la plata ( 1.5 km sota terra).
Hi treballen aproximadament 800 nens en situació precària amb un sou aleatori.
Masteguen coca cada dia, els ajuda a mantenir-se desperts,mata la gana i es treballa més fort.

Una part de la coca la destinen al "Tio"com a ofrena.
Un cop s'entra a la mina els miners deixen d'adorar a Déu i passen a adorar el diable, el senyor de les profunditats terrenals, ell és el que decideix si han de morir o no.

El llegat dels primers espanyols a Potosí és penós :
Milers de tones de plata expropiada i Milions de persones assassinades.

Curiosament, les monedes que actualment circulen per Bolívia provenen d'Espanya...

Sabríeu dir perquè hi ha aquesta cara riallera a l'entrada del Palau de la Moneda?

25 de Maig

El 25 de Maig se celebra a l'Argentina la festa de la Independència nacional, que data de l'any 1810, quan els argentins pogueren desmembrar-se del regne d'Espanya( sic).

Durant els dies precedents s'organitzen a tot el país diversos actes per commemorar la gesta i durant el dia assenyalat es fa una gran desfilada a cada ciutat, es beu i festeja sense mesura.

Tilcara no en podia ser una excepció. Durant la setmana s'organitzaren events, els més implicats foren els nens , és clar. Concerts, tendes d'artesans, cicles de cinema, arriades de bandera, festes populars,... i la desfilada del diumenge.

Ja a la vigília assistírem a la festa de" l'empanada" on totes les bones cuineres del poble s'unien per deleitar-nos amb el plat estrella de la regió, amb el respecte de la Llama.
Empanades de formatge, carn i pollastre feren les nostres delícies a 1 peso!!!! ( 1 peso=20 cèntims d'euro).
Després, actuacions de casa, amb copleres inclòs, i un petit Joselito que serà la revel.lació de la temporada.

El diumenge començà amb els petards a les 10 del matí,presagiant la desfilada festivo-popular-militar.
4 hores de corrues de gent, passant al llarg del carrer Belgrano, on els màxims protagonistes foren els nens.
Paradoxalment, les seves cares transmetien un total desconeixement del motiu de la festa, els seus somriures però calmaven el patriota més efèrrim.
El Bingo de la tarda i els primers indicis d'embriaguesa ens tiraren enlaire la migdiada esperada.

Visca la Independència de l'Argentina!

L'arbre Araucaria

L'araucaria és el nom castellà de l'arbre autòcton de la regió. Algun d'ells tenen una antiguitat de 3.500 anys i se'n poden trobar de fins a 4 m de diàmetre.

La seva fusta és molt apreciada per a la construcció, sobretot vivendes, que des d'èpoques ancestrals s'utilitza tan per a l'estructura com per als tancaments i cobertes.

Segons diuen els habitants aquesta fusta no necessita cap tractament adicional , un cop tallada, per protegir- la de l'intempèrie.

L'araucaria amaga un misteri que no vam arribar a descobrir:
Sabeu què són els filets que té ? És una protecció contra el fred extrem de l'hivern o és una malaltia?

Esglésies de fusta

Dins l'oasi de Chiloé existeixen unes construccions insòlites fetes íntegrament de fusta. Els edificis eclesiàstics de l'illa són un cas excepcional dins el panorama arquitectònic Xilè.

Les primeres edificacions daten del S. XVII, moltes d'elles han patit incendis i reconstruccions però totes i cada una d'elles tenen el mateix denominador comú: Des dels pilars, passant pels arcs, i fins al mateix altar estan elaborats en fusta.

En tota l'illa n'hi ha una trentena, totes d'estil colonial, possiblement alemany.
Els chilotes estan orgullosos del seu patrimoni i aprofiten qualsevol conversa per destacar la originalitat de l'illa en aquest aspecte.

Les preguntes se m'acumulaven però a Castro vaig poder destepar alguna incògnita: rere els taulons de fusta dels pilars hi havia ... pedra!!!

És quan me n'adono que potser s'hauria de canviar el títol:
Les esglésies revestides de fusta.

Romà i Eva

14 de març 2008

Viatge a Sud Amèrica

2 comentaris:

Arxius del blog

Les mines del Dimoni

Palau de la Moneda

Cerro Rico

25 de Maig

Tilcara

Araucaria

L'arbre Araucaria

Esglésies de fusta

Romà i Eva