Machupichu i Wainapichu

Ai! Quina alegria! Avui mateix hem rebut les fotos del machupichu i del wainapichu!!!! Gràcies a la col.laboració dels desconeguts!! Mil gracias Vane! Thanks a lot Howard! El poblat del Machupichu des de la posta de guàrdia. (From Vane) El POblat del Machupichu des del cim del Wainapichu (From Howard)

Som a l'antic poblat del Machupichu (muntanya vella). Davant meu s'obre una vall selvàtica que miro des del que havia estat un balcó de la zona sud de les runes. I si tanco els ulls puc arribar a sentirme ocell. Sóc capaç de sobrevolar la vall i piular tan fort com els pulmons d'una petita ocelleta com jo m'ho permetin. Si pogués volar, sé del cert en quina direcció ho faria; Em recolzaria de la pedra més a la punta del mur, em deixaria caure i així gaudir del plaer del buit i just abans d'arribar a tocar la boira que tinc a sota, recuperaria l'alçada aprofitant una corrent d'aire, m'inclinaria cap a l'est i pujaria fins al cim del Wainapichu (muntanya jove) on m'espera en Romà i la meva eterna juventut.

Olor de final

Des que vam arribar a Buenos Aires -ahir mateix-un regust amargant ens torba al paladar. Com si de l'última queixalada de la millor xocolatina es tractés, hem emprès l'últim destí del viatge; l'Uruguay. Només dos dies en un país totalment desconegut per nosaltres però molt proper a la familia. Sabem que l'àvia d'en Romà va viure fins als 12 anys al carrer Millan, 337 de Montevideo. I és això el que ens porta fins aquí; la curiositat de trucar a una porta que fa molts anys havia estat casa nostra. Ara, al vaixell, creuant la desembocadura del Rio de la Plata a l'oceà Atlàntic veiem com s'allunya la ciutat de Buenos Aires. És la primera vegada en aquests mesos que hem mirat enrera sense que el nou destí esborrés la nostàlgia del comiat enredant-nos en els fils del desconegut i la renaixença. Aquí ja fa olor de final.

La càmera!!!

Avui és un dia trist. Després de 2 mesos i mig fent de repòrters "dicharacheros" ens hem quedat sense suport gràfic. A les faldes del Machu-Picchu vam perdre la nostra estimada càmera digital ( ho sento Marc). La moral va baixar bastant però mica en mica ens estem recuperant. Comencem a ser especialistes en abordar als desconeguts perquè ens facin fotos. La primera impressió és de sorpresa, mai de rebuig. El missatge de la fatal pèrdua quatlla ràpidament als cors de la gent. Estem pensant en imprimir unes targetes amb les nostres dades personals per tal de facilitar la feina tot i que també és cert que el contacte personal se'n ressentiria. Així que hem donat els nostres mails a mig Sud-Amèrica esperant unes fotos que no arriben. De moment res de res, i les paraules se les emporta el vent...

BOLIVIA, El Paradís de la venta ambulant

Aquí pots comprar pel carrer, sense haver de creuar el llindar d'una porta, les mil i una meravelles! Batuts de llet i plàtan o papaya, salteñas o empanadas de queso, pollo o carne, pasteles, jugos de quinua -que amb gran enginy serveixen en bosses de plàstic anusades a una canyeta per prendre alhora que camines-, gelats i gelatines de mil colors i sabors... Les "doñes" cuineres s'instal.len amb un bidonet de gas i un fogonet i et preparen un àpat (caldo, pollo, papas, arròs, truchas o pejerrey) que te'l pots menjar allà mateix en una tauleta annexa o endur-t'ho tot en una bosseta. Fins i tot, pots llogar una taula de billar per una estona sota l'ombra d'un arbre! Tot per pocs bolivianos que cal confirmar sempre abans d'acceptar l'intercanvi. El Altiplano La Bolivia pobra i àrida peró rica en minerals, la ramaderia i l'agricultura, la tradició i l'artesania, la timidesa d'un poble que fa vida al carrer protegits del sol amb barrets en el dia i en la nit gelada embolicats amb mantes i "aguayos". La Bolívia indígena que lluita per recuperar la seva llengua; el Quechua i que comença a conèixer els seus drets que el president Evo clama a tort i a dret. Ara ja som a l'Amèrica llatina.